Tot i que encara estic ultimant detalls respecte a la meva intervenció, haig de concloure el practicum perquè les dates així ens ho diuen.
De fet, jo continuaria una mica més, he trobat a faltar temps per fer més coses. M'explico. Son poques hores per fer tot un seguit d'actuacions que hagués calgut més hores de dedicació. De tota manera en els dos mesos i escacs que hi ha per fer-lo, jo personalment tampoc no podria treure més hores, el dia té 24 hores, es el que té un dia encara que ho vulguis no es pot allargar. Bromes a part, seria bo poder allargar el practicum, poder-hi dedicar més hores per poder situar-te a l'inici i ubicar-te en les diferents funcions i disfuncions que et trobes.
Imagino que jo no diria això si no hagués tingut tot un seguit d'obstacles que m'he anat trobant i que, si tot hagués anat com havia d'anar, això ja no ho estaria dient.
Però com que la nostra professió, psicopedagogia, té això de situar-se en diferents contexts, doncs estaria bé poder acomodar el temps en funció de les necessitats.
Entenc que la nostra realitat professional passarà també per aquest filtre i que l'adequació dins el temps establert també es part del practicum.
Una de les coses que tinc clar després d'aquest practicum, es que no has de perdre mai l'objectiu plantejat, doncs la feina que t'has plantejat es una i la realitat i el context es una altra i t'has d'anar movent entre diferents professionals, contexts, necessitats, demandes, etc. que no hi comptaves. Llavors es quan t'has d'imposar i tornar als teus objectius, a la teva missió i a les teves accions, doncs sino et fan perdre el nord.
I per fer això calen grans dosis de paciència, reflexió, mediació, negociació i determinació.
Així doncs, ha estat un practicum intens i profitós. Ja estic intrigada pel que m'espera del següent.
